El subjecte no és estàtic, sinó que existeix d’una manera diversa en cadascuna de les seues expressions, existint alhora repetició i diferència: és el mateix subjecte el que se situa en cada pla de la realitat, però es mostra d’una forma subtilment diferent. El sistema sonor i visual de la peça incideixen en una configuració del temps no representativa, no reduïda a la narrativa lineal, que permet mostrar la desincronía d’aquesta pluralitat.

Scroll Up